Els monstres sempre s’han amagat a les ombres, però potser no fan gens de por. Potser només esperen que algú els vegi tal com són. N’hi ha que tenen massa ulls, i d’altres que no en tenen cap. N’hi ha que criden ben fort, i d’altres que no s'atreveixen a parlar.

Com els nadons, els monstres descobreixen el món amb la mirada neta. Busquen consol, proximitat i un lloc on puguin ser simplement ells mateixos.